CONTRAPUBLICITAT

1a contrapublicitat

La primera contrapublicitat és una crítica a la publicitat de masses, a la publicitat que ens bombardeja a cada segon per tot arreu on anem, allà on mirem. És una de les eines més potents en les que es basa la societat del consum. Hi ha múltiples formats, múltiples maneres, múltiples estils, tendències però totes tenen un criteri en comú, un missatge de fons, el què transmeten constantment és: compra! Compra! Tenen la missió de crear necessitats, urgències, donar-nos la il·lusió que compartim una identitat, que formem part d’un col·lectiu i fer-nos creure que l’única manera possible de cobrir aquella necessitat, de satisfer aquella urgència és adquirint un producte nou, sense fer-nos plantejar si realment el necessitem, o si necessitem un de nou, quin ús li donarem, si cal gastar-se uns diners, etc. Sense producció, no hi ha PIB, sense PIB no hi ha creixement, sense creixement, l’Estat s’ensorra, sense consum, no hi ha producció.

Per tant, el missatge també fomenta un individualisme molt fort, no ens fa plantejar que segurament el què necessitem i volem ho pot tenir algú que està molt a prop nostre. Segurament algú té aquell producte i no el fa servir i te’l podria regalar o te’l pot deixar durant un període de temps mentre aquesta persona no el fa servir.

Així doncs, el que volem criticar no és la publicitat en sí com a eina, sinó la finalitat amb la que s’utilitza, el missatge que rebem cada mil·lèsima de segon. Amb aquesta contrapublicitat, intentem reinventar, modificar el missatge i fomentar la reutilització dels productes i l’ús de la xarxa social com una eina molt vàlida i útil per desviar-se un xic de la corrent del sistema. Plantejar una alternativa de consum i de relació en aquesta societat de consum.

2a contrapublicitat

En la reflexió anterior, hem recordat una de les estratègies del sistema per generar consum, crear necessitats (així com el telèfon mòbil, per exemple). El motor del sistema és el consum, si aquest es para deixa de funcionar tot plegat. Per tant, supervivència al poder i del què es tracta és de crear constantment maneres de que els consumidors veiem diferències en els productes, veiem punts d’atracció, necessitats, característiques que ens agradin per tal de voler adquirir-los. I una d’elles és potenciar el valor afegit d’un cert producte o directament inventar-se’l i fer-ho creure. La publicitat ha perfeccionat molt les seves tècniques i ha descobert que és molt eficaç vendre estats d’ànim, sensacions, emocions, desitjos, somnis, identitats… Ho podem veure amb els cotxes, els perfums. En aquesta contrapublicitat, el nostre punt de partida és acceptar que hi ha publicitat però volem anar contra corrent i anunciar el producte sense valor afegit, és a dir només vendre el producte i no una manera de ser, una manera de viure. Definir el producte per la seva funció, i fer que l’adquisició del mateix sigui per pura practicitat.

3a contrapublicitat

La intenció d’aquesta contrapublicitat és la d’alliberar d’informació tot un barri. Tal com comenta l’artista Oscar Ibrahim, la publicitat ens envolta i ens bombardeja amb missatges gràfics, nosaltres no podem escollir llegir-los, simplement ens envolten. Així mateix, la periodista Naomi Klein explica a la seva obra ‘No logo’ experiències d’alliberació de publicitat d’un barri. D’aquesta manera proposem empaperar amb un simple paper blanc tots els cartells publicitaris d’un barri amb l’objectiu que els altres elements que ens envolten preguin rellevància. Les persones amb qui ens creuem, els arbres, els animals, les escombraries, al capdavall la nostra realitat quotidiana. El fet d’esborrar els missatges sobre productes així com sobre estils de vida ens pot connectar amb la nostra realitat, amb les nostres vides, amb un espai que és veritablement nostre.

La publicitat original en la que ens hem basat per fer les contrapublicitats: