Comentari del text: “L’educació per a la comunicació i el paper de l@s educador@s socials”.

La informació que emetem o rebem influencia d’alguna manera la nostra manera de pensar. Estic d’acord amb el posicionament de Freire, Freinet i Kaplún en tant que “els processos comunicatius poden ser opressors o alliberadors.” Aquí és on es posa en evidència la importància d’educar per als mitjans seguint les sis dimensions de les que parla Martínez de Toda , és a dir educar per tal de que els receptors esdevinguin alfabetitzats mediaticament, conscients de com funciona la indústria dels mitjans, sent actius construint i deconstruint significats, crítics amb la ideologia transmesa, i sent conscients de la seva naturalesa social.

Aquestes sis dimensions només es poden assolir mitjançant el diàleg entre emissor i receptor, educador i educand, entenent que el contingut curricular es generarà a partir dels dos agents, i que cadascun dels dos aprendrà de l’altre. He trobat molt interessant la idea de Kaplún quan parla dels ritmes en els processos d’aprenentatge i com això s’ha de plasmar en la proposta dels objectius. En cas contrari es pot paralitzar el procés d’aprenentatge per un bloqueig en la comunicació. L’educadora ha de ser empàtica i jugar amb l’equilibri entre el problematitzar i el generar diàleg.

D’una altra banda, donar la benvinguda a l’error com a element indispensable en tot procés d’aprenentatge. Actualment som una societat amb uns valors molt competitius, on no es permès equivocar-se, però és anar contranatura, perquè la millor manera d’incorporar un aprenentatge és equivocant-se. Quan l’educand trenca “la cultura del silenci” pot ser que adopti un discurs que encara no té integrat i no sigui del tot seu, inclús sigui un discurs dominant. De nou, rescatem la importància del ritme i del procés. Respectar-ho és un dels compromisos de la bona educadora.

Trobo molt clarificador l’exemple que exposa Giroux dels alumnes amb actituds sexistes i com la mestre no aconsegueix l’objectiu que ella mateixa es marca. És totalment una pràctica bancària, utilitzant els termes de Freire, que fomenta la reproducció o en aquest cas concret la resistència dels alumnes. Imposa i no crea espai per al diàleg de forma que el tema esdevingui mediatitzador, pugui haver un qüestionament i una reformulació dels significats. De fet s’allunya encara més dels educands transmetent un missatge de poder i de verticalitat, ella és qui té el saber absolut i ells són els que estan equivocats. L’efecte és completament el no desitjats, hi ha enfrontament i els alumnes reafirmen encara més radicalment la seva postura.

En contrapartida, destaco la idea de Freinet. Com a través d’un projecte, crear un diari a la classe, els alumnes poden ser quasi autosuficients, i el professors esdevé una eina més del procés d’aprenentatge però no la única.

Com a educadora social que vull ser em plantejo molt aquest tema. És un dels fonamentals. Què és educar i com fer-ho. El poder que podem exercir, també ens l’hem de plantejar i ser conscients de la nostra pràctica perquè no reproduïm actituds de control i imposició com li va passar a la mestre, tot i pensar que el missatge és el correcte. Estaríem adoptant una posició paternalista que no és ni molt menys característica d’una bona educadora. Abans de transmetre hem de saber què i com. Hem de fer un treball personal, per poder aconseguir l’objectiu educatiu del que parla Martinez de Roda: “els subjectes siguin cocreadors i coautors de la cultura popular contemporània adonant-se , per exemple, de les construccions de significat, que es fan a l’estar en contacte amb els medis massius.” Els permetrà que “coneguin com aprofitar-se dels elements positius dels mitjans, però al mateix temps, que puguin estar alerta contra els seus elements negatius. L’últim objectiu de l’educació per als mitjans seria la comprensió de la cultura popular mediàtica contemporània,  per ser capaços de participar en ella com coautors.” L’ideal al que s’ha de tendir és el que tots aquests autors descriuen en les seves obres, el diàleg, l’horizontalitat, el que és receptor és converteix en emissor, l’educand és educador i l’educador també és educand.