Visió àmplia del concepte “tecnologia”

Si busquem la definició de “tecnologia” a l’enciclopèdia catalana per Internet, trobarem: “Conjunt dels coneixements propis d’una art industrial o d’un ofici mecànic”, a la Viquipèdia: “Tecnologia és un concepte molt ampli que tracta sobre l’ús i coneixement d’eines i tècniques i de com afecten a l’habilitat d’una especie per a controlar i adaptar-se al seu entorn. No obstant podríem definir la tecnologia (del grec τεχνολογια, que prové de τεχνολογος: τεχνη, “art, tècnica” i λογος, “tractat”) com el conjunt de coneixements que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent-hi plantes i animals, per satisfer les necessitats i desitjos humans. Això implica el desenvolupament i l’aplicació d’eines, màquines, materials, tècniques, sistemes i processos.”

A l’assignatura de “les TIC en l’educació social”, el professor, Guillermo Bautista ens ofereix una visió molt més àmplia del concepte, una visió que la majoria mai ens haviem plantejat, i per la que ens vam quedar molts sorpreses.

“Las actividades y productos de la acción del hombre traspasan la mera construcción de herramientas y máquinas y se pueden entender mejor si las agrupamos en cuatro figuras: TECNOLOGÍAS ORGANIZATIVAS, TECNOLOGÍAS ARTEFACTUALES, TECNOLOGÍAS SIMBÓLICAS Y BIOTECNOLOGÍAS. Conviene señalar, por otro lado, que esa cuatripartición no tiene como objetivo establecer unos compartimentos independientes, sino, al contrario, proponer unas distinciones bàsicas: más bien se trata de considerar el componente dominante de las tecnologías, pues todas ellas participan, en mayor o menor medida, de componentes artefactuales, biológicos, organizativos y simbólicos.”

Si ens centrem en aquesta última definició, ens adonem de que estem rodejats de tecnologia. De fet, lautotecnobiografia que es penjarà en la següent entrada exemplifica molts moments de la vida on la tecnologia té un paper protagonista.

Posarem exemples de cadascun dels tipus per clarificar com és d’important el seu paper. Fins ara el desconeixiem i només el centravem en el que són “noves tecnologies” com internet, els ipods, els blocs, els mòbils, les càmeres digitals, etc.

Pel que fa a les tecnologies organitzatives, són essencials en la vida personal de cadascuna, a la feina o a la universitat. Tothom necessita un pla d’acció per caminar, des de que posem el despertador a la nit ja ens estem organitzant el dia. L’hora de desperatr-se ja anirà marcada per unes obligacions o desitjos pensats el dia anterior. L’agenda on apuntem les cites pendents, el calendari que ens diu el dia en què vivim, el mòbil que ens va dient l’hora, i poc a poc va desplaçant els rellotges de mà. Les reunions, les assemblees, etc. L’organització és necessària i la tecnologia és la que ens permet establir les regles d’acció.

Les tecnologies simbòliques són “tècniques de representació i de construcció.” Qualsevol col.lectiu, empresa, nació necessita un símbol per sentir-se identificat i crear sentiment de grup. La moneda també és una construcció simbòlica, essencial en la societat capitalista en la que vivim, perquè ens permet consumir.

Les tecnologies artefactuals són “aquelles que la seva dimensió física proporciona una unitat identificable, integrada per components materials que, a més ocupen un espai i gaudeixen de certa independència dels agents humans per a desenvolupar la seva activitat.” Les bicicletes per exemple, o els rellotges que en cas no només ens permeten organitzar-nos (tecnologia organitzativa) sinó que l’objecte en si és tecnologia artefactual.

La biotecnología és aquella que el seu component principal i predominant incideix sobre la vida biològica, seleccionant o creant un producte i després mantenint-lo en l’existència, protegint-lo de la resta del món. Les dietes, la fecundació in-vitro, són exemples clars. Els transgènics o aliments modificats genèticament també.

Així doncs, hem descobert que la tecnologia és bàsica en molts aspectes de la nostra vida quotidiana i sense ella seria molt difícil funcionar.